L’OMS avança cap a una Estratègia Mundial de Donació i Trasplantament

Un nou marc global busca reforçar l’accés equitatiu, les pràctiques ètiques i el desenvolupament de sistemes sostenibles de donació i trasplantament

L’Organització Mundial de la Salut avança en el desenvolupament de la seva Estratègia Mundial sobre Donació i Trasplantament de Cèl·lules, Teixits i Òrgans Humans, una iniciativa destinada a establir una direcció compartida per al futur desenvolupament dels sistemes de donació i trasplantament a escala mundial.

El procés té el seu origen en la Resolució WHA77.4 de l’Assemblea Mundial de la Salut, adoptada el 2024, que va instar els Estats Membres a augmentar la disponibilitat del trasplantament, promoure un accés ètic, reforçar la supervisió i integrar la donació i el trasplantament dins dels sistemes sanitaris.

El juliol de 2026, l’OMS va publicar el primer esborrany de l’estratègia per a consulta pública. El procés, obert fins al 31 d’agost de 2026, va permetre rebre aportacions de governs, reguladors, professionals sanitaris, organitzacions científiques, investigadors, associacions de pacients i altres actors. Després de la decisió de la 79a Assemblea Mundial de la Salut de continuar-ne el desenvolupament, està previst que l’estratègia sigui considerada per la 80a Assemblea Mundial de la Salut el 2027.

Abordar una desigualtat global persistent

El trasplantament és un tractament consolidat capaç de salvar i millorar la vida de pacients amb insuficiència orgànica terminal i altres malalties greus. Tanmateix, l’accés continua sent profundament desigual entre països i també dins d’aquests.

L’estratègia de l’OMS pretén abordar aquestes diferències reforçant els sistemes nacionals, i no considerant el trasplantament únicament com una activitat quirúrgica altament especialitzada.

Entre les línies estratègiques proposades hi ha l’organització i el finançament dels sistemes nacionals de trasplantament, el desenvolupament de programes de trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules, l’establiment de programes de donació, la capacitació de professionals, el desenvolupament de capacitat de processament de teixits i cèl·lules, la cooperació internacional i la inversió en innovació.

Aquesta visió sistèmica és fonamental. Un programa de trasplantament eficaç depèn d’una cadena assistencial que comença molt abans de la intervenció quirúrgica: identificació del potencial donant, cures intensives, derivació i coordinació, processos de consentiment, obtenció d’òrgans i teixits, preservació, assignació, trasplantament, seguiment, sistemes de qualitat i disponibilitat de dades fiables.

De les recomanacions globals a la implementació nacional

La futura estratègia situa també el trasplantament dins dels objectius més amplis de cobertura sanitària universal i accés equitatiu a l’atenció sanitària.

Per als països que volen establir o ampliar els seus programes, això implica desenvolupar una legislació i una governança adequades, però també invertir en professionals sanitaris, infraestructura hospitalària, sistemes de qualitat, registres i confiança social.

La iniciativa representa, per tant, una oportunitat important per a la comunitat internacional de donació i trasplantament. El seu impacte dependrà finalment de la capacitat de cada país per transformar un marc global en programes sostenibles adaptats a la seva realitat epidemiològica, sanitària, econòmica i cultural.

La consideració de l’estratègia per l’Assemblea Mundial de la Salut el 2027 constituirà un nou pas cap a una resposta internacional més coordinada davant d’un dels grans reptes de la medicina del trasplantament: aconseguir que l’accés a aquestes teràpies no estigui determinat pel lloc on viu el pacient.

Fonts: Organització Mundial de la Salut, Global Strategy on Donation and Transplantation